Ací, al bloc Continguts Multiplataforma, parlem amb freqüència de continguts audiovisuals que originalment són creats per a una plataforma determinada, i posteriorment s’adapten a una altra. No obstant això, hui anem a parlar d’altre tipus de contingut cultural digital: la literatura per a telèfon mòbil.
La Novel·la Cel·lular o Keitai Shosetsu és el primer gènere literari que naix de l’era del telèfon mòbil a Japó. Maho-iLand, el més gran lloc web de novel·les cel·lulars, conté més d’un milió de títols, la majoria escrits per amateurs sota pseudònims, i tots disponibles sense cost algun. D’acord a les estadístiques de la companyia, el web rep tres mil milions i mig de visites al mes.
Aquestes novel·les, pretenen ser autobiogràfiques i giren entorn del veritable amor, o més aviat, al voltant dels obstacles propis de la ficció romàntica: embaràs, avortament, violació, malalties incurables, rivals i triangles amorosos… Les històries són com contes populars, potser no vàlids literàriament, però sí plens de reveladors detalls etnogràfics. I el mitjà, sense filtre ni edició és revolucionari, ja que permet l’entrada al món literari a qualsevol que dispose d’un telèfon mòbil.
Encara que ací semble massa nou aquest fenomen, a Japó no és una novetat. Els nipons descarreguen i lligen relats en terminals mòbils des de l’any 2000, quan va nàixer Mahou no iRando, una web amb una idea molt concreta: crear un programari per a penjar a la xarxa novel·les en construcció a través del telèfon. Aquesta estratègia és lògica si es té en compte que a Japó el 75% dels usuaris de mòbils empra el seu dispositiu per a navegar per Internet.
El boom mediàtic d’aquest tipus de comunitats virtuals es va produir fa dos o tres anys, i des d’aquesta data les principals editorials japoneses han animat als escriptors cibernètics a adaptar els seus èxits al paper. El resultat: desenes de best sellers provinents de novel·les cel·lulars. Inclús, algunes d’elles han sigut adaptades al cinema, com l’arxiconeguda Koizora (literalment, cel d’amor).
Koizora
I nosaltres ens preguntem: Pot ocórrer un fenomen semblant a Espanya?
L’omnipresència de telèfons mòbils al nostre país (109,8 línies per 100 habitants) indica que les novel·les cel·lulars tenen el camí obert. No obstant, a Espanya existeixen limitacions antropològiques que potser dificultarien aquest salt del paper al píxel. “Si dius als occidentals que demà llegiran novel·les als mòbils, et miraran com si fores boig”, va declarar Enrique Dans, professor de l’Institut d’Empresa i especialista en noves tecnologies.
Què penseu vosaltres?
